L’animal que jo poso al capdamunt
De tots els altres és el porc. I punt.
El por és noble. El porc és eixerit.
El porc és educat. Però està escrit
Que alguna hora, per fer-me la traveta,
N’hi hagi algun afluixat de la xaveta.
¿Què diríeu, a veure, si algun dia,
anant pel bosc, tots sols o en companyia,
ensopegàveu –quina gran troballa!-
un porc en una caseta de PALLA?
El Llop, veient-ho, es va llepar els llambrots
I va dir: “Aquest porquet ja ha fet atots”.
“Porquet, Porquet, si et plau, deixa’m entrar.”
“No, no llopet, que ja sé de què va!”
“Bufaré i bufaré, i la casa et volarà!”
El Porquet suplicava com un reu,
Però el Llop no es donava per cap preu.
“Cansalada, fuet, pernil salat,
ves si no sóc un llop afortunat!”,
va dir-se, i tot i que era un carcamal
va guardar-se la cua pel final.
El Llop va anar voltat, un pèl botit,
Fins a trobar, o sorpresa, un nou convit:
Una altra casa de porquets lirons,
I aquesta era bastida amb BRANQUILLONS!
“Porquet, Porquet, si et plau, deixa’m entrar.”
“No, no llopet, que ja sé de què va!”
“Bufaré i bufaré, i la casa et volarà!”
I el Llop hi va afegir: “Doncs ves que vinc”.
Va bufar i rebufar sis cops o cinc,
I el pobre porc es va posar a xisclar.
Cridava: “O Llop, has fet un àpat ja!
Parlem-ne, doncs, i fem un tracte. Fa?”.
I el Llop: “Suposo que ho deus dir per xanxa”,
I en un no res el va tenir a la panxa.
“A, cosa fina!”, va fer el lloparràs,
“però el que és jo, de tip no n’estic pas!
Ja ho sé prou que se m’infla la tripeta,
Però és tan gust saltar-se la dieta!”
Va arribar una altra casa, a poc a poc,
Com ratolí que s’hi acostés per joc.
A la casa hi havia, tremolós,
Un Porquet arraulit com si no hi fos.
Però aquest, el Porquet Número Tres,
Era llest com cap altre, i molt entès.
Res de palla, ni branques, ni bastons:
La caseta era feta de MAONS.
“No m’aconseguiràs!”, va dir el Porquet.
“Et volaré!”, va contestar el pillet.
“mira que hauràs de menester un bon buf,
i no et veig prou cepat”, va dir el nap-buf.
Bufa que bufa, el Llop perdia el bleix,
I la casa seguia allí mateix.
“Si no la faig volar bufant”, va dir,
“la volaré amb un mètode més fi.
Aquesta nit et passaré visita
I ho faré amb un cartutx de dinamita!”
I el Porquet: “Ai el cafre, i n’és capaç!”.
Se’n va cap el telèfon a tot gas,
I marca el número d’una llibreta,
Que és el de la veïna Caputxeta.
“Digueu”, ella va fer, “amb qui parlo? Amb qui?
Hola, Porquet, com prova per aquí?
I el Porc cridava: “Ajuda’m , Caputxeta;
Et sembla, vermelleta?”.
“És clar; ho intentaré”, que ella respon,
“què tens?” I el Porc: “Un llop que em treu la son!
Sé que has tractat amb llops altres vegades,
I aquí en tinc un que fa unes grans bufades!”.
I ella que diu: “Ai, Porquet estimat,
És la meva millor especialitat.
Ara em rentava el cap, però és igual,
Així que el tingui sec vindré amb un salt”.
De manera que al cap d’una estona
Arriba la valenta Caputxeta.
El Lloparràs, que en té una gran sorpresa,
Se la mira amb ulls grocs com maionesa.
Ell que s’esmola aquells ullals punxents,
I la baba li cau d’entre les dents.
De nou la Caputxeta s’enriola.
Es treu de la faldilla la pistola,
Li apunta, també a aquest, a l’ull esquerre,
I d’un sol tret el deixa estès a terra.
El Porc, mirant per una finestreta,
Fa un crit: “Molt bé, heroïna Caputxeta!”..
Porquet, mai no et refiïs de gent d’upa
Com aquesta dameta, que fan pupa.
La Caputxeta, avui ho descobert,
Té dos abrics de pell de llop, ben cert,
Però per fer viatges veig que té
Un MALETÍ DE PELL DE PORC també.

Roald Dahl. Versos perversos