CONSULTORI SENTIMENTAL
Apreciado SKAPA'T:
Soy un profesor de un IES de Madrid y mi sobrino, que vive en
Badalona, me manda vuestra revista, que me parece estupenda. Y
lo mejor el CONSULTORI SENTIMENTAL. Como tengo un problema, un
grave problema, paso a escribiros, para que me propongáis
una solución
Hasta hace unos meses algunos de mis alumnos me hacían
comentarios o me gastaban algunas bromas; lo mismo me ocurría
con alguno de mis antiguos amigos -hoy apenas tengo- o con gente
que pasaba por la calle. Pero desde marzo pasado, la cosa cambió:
por la calle la gente me insulta, los urbanos me multan, una ancianita
me agredió a paraguazos y unos albañiles de una
obra me echaron encima una cubeta llena de cemento. Mi mujer me
abandonó en mayo. De lo que pasa con mis alumnos mejor
ni hablar.
Nunca leo periódicos, ni veo las noticias. Soy bajito,
muy moreno, las cejas muy pegadas a los ojos, bigote medio depilado
y tengo el labio superior semiparalizado. Visto siempre con camisa
y corbata, muy formalmente.
¿Qué les ocurre? ¿Qué me ocurre? ¿Qué
está pasando en este país?
Atentamente
Un profesor desconcertado.
Apreciat senyor amb parentela a Badalona:
El seu problema és freqüent entre espanyols i nord-americans,
en el cas dels espanyols es diu aznarisme, en el cas dels nord-americans,
busherisme. Evidentment el busherisme és molt més
greu.
Li proposem dues solucions, com de costum:
a) Suïcidis abans de que un fonamentalista islàmic
-confonent-lo amb una altra persona- l’assassini a cops
de pot de Dixan, forma de morir poc elegant.
b) Canvi el seu aspecte. Això de "bajito", no
té solució, a la seva edat ja no es pot créixer.
Però el "moreno" sí, només cal
que es posi en contacte amb en Mikel Jakson. Pel que fa al tema
"cejas", Corporación Dermoestética fa
la primera consulta gratis, així que aprofiti's. El bigoti
no porta cap problema, posis una mascareta anti SARS que ara estan
molt de moda, així de passada es tapa el llavi semiparalitzat.
Posis xandall sempre.
I el més important, miri la tele, miri la tele i sabrà
perquè li passa el que li passa. A, i "en este país
no pasa nada. Nada de nada". Res.
Estima't SKAPA'T:
Sóc una noia de 2n ESO que com moltes de la meva edat estava
fent el canvi i esperant ben informada i preparada que un dia
d'aquests li vingués la primera regla. I efectivament,
fa uns mesos vaig notar els típics malestars, vaig prendre
les mesures sanitàries adequades i... VAIG POSAR UN OU!
Un ou com de gallina, potser una mica més petit. I els
altres tres mesos exactament igual. Estic desconcertada i no ho
he explicat a ningú.
Això és normal? Què puc fer?
N'espera la vostra resposta
Una adolescent agallinada?
Estimada adolescent agallinada:
Després d’haver donat voltes i més voltes
al teu problema, per fi hem trobat una possible raó que
explica el que et passa: tens un trastorn psicològic causat
per un estrès, que va sorgir perquè no volies tenir
la menarquia (regla, com tu dius), això va fer que t'angoixessis
i per això poses ous. Estimada adolescent, no t’enganyarem,
el teu problema és molt seriós i si no fas el que
ara mateix et comunicarem no hi haurà remei.
- Una possible oportunitat és dedicar-te a vendre els teus
ous al mercat per un preu elevat, ja que d'aquesta mena no se'n
troben gaires.
- Una altra possibilitat és menjar-te els teus propis ous
per veure si t'enforteixen i et ve una regla normal i vulgar com
a la majoria de noies.
Si no t’agrada cap de les nostres possibles solucions per
resoldre el teu problema, sempre et pots exhibir en un concurs
de tele-escombraries i segur, segur que et faràs famossssssa.