Sortida a l'Anella Olímpica

Aprofitant que la diada de Sant Jordi ens va enlluernar no solament amb la brillantor dels llibres exposats a tot arreu si no també amb la claror de la nostra estrella més apreciada uns quants alumnes de primer i segon de batxillerat sortírem cap a Montjuïc disposats a passar un bon dia amb els amics visitant el Palau Olímpic, el Palau Sant Jordi, l’Anella Olímpica i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) per gaudir d’aquesta manera de l’especial ambient literari que s’hi respira en aquella zona.

L’interès per la lectura que desperta a l’interior de moltes persones quan viatgen en metro no va ésser pas destorbada per nosaltres, els ansiosos joves acompanyats de tres professors que desitjàvem arribar al nostre destí, ja que restàrem tranquils durant el trajecte des de Pep Ventura fins a Plaça Espanya. La llum blanca que sorgia de la sortida del metro ens presagià un espectacle visual grandiós: dues grans torres llampants que indicaven l’inici d’un camí adornat de fonts i vegetació que duia fins a un gran edifici situat al cim. Érem a la Fira de Barcelona. Bocabadats iniciarem el camí marcat pels raigs del Sol fins a la part més elevada de la Fira esquivant alhora guiris armats amb cameres de fotos. La recompensa final va ésser una foto de família força maca.

Arribats a aquest punt calia decidir que fer: visitar el Palau Olímpic, visitar l’Anella Olímpica o tornar enrera. Decidírem aturar-nos una estona i recuperar forces fent un mos en un petit però còmode “chiringuito” que ens recordà un oasis en un desert. Tenint la panxa plena gaudírem de l’entrenament de l’Espanyol, aquell equip de futbol desconegut per molts que es prepara cada dia al Palau Olímpic per aconseguir guanyar algun dia qualsevol títol. Passant pel Palau Sant Jordi arribàrem a la fi davant la presència de l’enorme anella símbol del jocs olímpics de Barcelona ’92. Era una imatge indescriptible: el Barcelonès just als nostres peus i l’Anella, com un gran déu, brillava més alta que qualsevol altra cosa. Sentírem que formàvem part d’un nombre reduït de persones que miraven a través dels ulls de l’Anella i gaudien d’una meravellosa vista digna del més ben dotat elf. L’ombra de l’INEFC no evitava que el tò de la nostra pell adquirís un color vermell degut al Sol i que tant ens molesta a alguns. És per això que no ens fixàrem massa en el clàssic estil grecoromà de l’edifici i marxàrem sense tan sols visitar-lo, tal i com preteníem fer a l’inici de la sortida.

La suau baixada ens conduí de nou fins a la Fira de Barcelona, però ara el Sol ja no ens brindava els seus raigs; la sortida havia finalitzat. De debò havia finalitzat? Aquest cop agafàrem el metro fins Plaça Catalunya i observàrem atònits com una marea de llibres i autors omplia els voltants. Els coloms restaven al capdamunt dels edificis per tal d’evitar ésser trepitjats per les onades de gent que travessaven la plaça. En aquest indret ens acomiadàrem els nostres estimats professors que tan amablement ens acompanyaren i, havent dinat, participàrem en la festivitat comprant i regalant roses i llibres.

Juan Manuel Perez Rabasco

          

[veure més fotos]